21. Per això jo faré caure la desgràcia damunt teu: escombraré tota la teva descendència, exterminaré de la casa d’Acab tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults.
22. El teu llinatge acabarà com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d’Ahià, perquè m’has irritat i has fet pecar Israel.
23. El Senyor va parlar també contra Jezabel i digué:– Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel.
24. Els de la família d’Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos; els qui morin al camp seran menjats pels ocellots.
25. Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l’havia seduït.
26. El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites.
27. Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d’esma.
28. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li va dir:
29. – ¿Has vist com Acab s’ha humiliat a la meva presència? Ja que s’ha humiliat així, no faré venir aquella desgràcia en vida seva; la faré caure sobre el seu llinatge en temps del seu fill.