11. Els ancians i els principals de la ciutat on vivia Nabot van fer tal com Jezabel ordenava en la carta que els havia enviat.
12. Van convocar un dejuni de desgreuge i van fer seure Nabot al mig de l’assemblea.
13. Van venir, per acarar-se amb ell, dos homes sense escrúpols que, davant l’assemblea, van testificar així contra Nabot:– Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.Llavors el van treure fora i el van apedregar fins que morí.
14. Després van comunicar-ho a Jezabel:– Nabot ha estat apedregat i és mort.
15. Quan Jezabel va saber que Nabot havia estat apedregat i era mort, digué a Acab:– Aixeca’t i vés a prendre possessió de la vinya que Nabot de Jizreel no et volia cedir a cap preu. Nabot ja no viu: ha mort.
16. Quan Acab va saber que era mort, es va aixecar, baixà a la vinya de Nabot de Jizreel i en va prendre possessió.
17. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li digué:
18. – Baixa a trobar Acab, rei d’Israel, que és a Samaria. Ara és a la vinya de Nabot, on ha baixat a prendre’n possessió.
19. Digues-li: “Això et diu el Senyor: ¿Has assassinat un home i ara t’apoderes dels seus béns?” I digues-li encara: “Això et fa saber el Senyor: Al mateix lloc on els gossos han llepat la sang de Nabot lleparan també la teva!”
20. Acab va dir a Elies:– ¿Així, doncs, m’has trobat, enemic meu?Elies li va respondre:– T’he vingut a trobar perquè t’has llançat a fer el mal que ofèn el Senyor.
21. Per això jo faré caure la desgràcia damunt teu: escombraré tota la teva descendència, exterminaré de la casa d’Acab tots els homes que viuen a Israel, tant els infants com els adults.
22. El teu llinatge acabarà com el de Jeroboam, fill de Nebat, i el de Baixà, fill d’Ahià, perquè m’has irritat i has fet pecar Israel.
23. El Senyor va parlar també contra Jezabel i digué:– Els gossos devoraran Jezabel al peu de la muralla de Jizreel.
24. Els de la família d’Acab que morin a la ciutat seran devorats pels gossos; els qui morin al camp seran menjats pels ocellots.
25. Realment, no hi va haver mai ningú que, com Acab, es llancés a fer el mal que ofèn el Senyor. La seva dona, Jezabel, l’havia seduït.
26. El seu comportament va ser del tot abominable: donava culte als ídols repugnants, tal com feien els amorreus que el Senyor havia expulsat de davant dels israelites.
27. Així, doncs, en sentir aquelles paraules, Acab es va esquinçar els vestits, va vestir-se amb roba de sac, dejunava, dormia amb la roba de sac i caminava d’esma.
28. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies, el tixbita. Li va dir: