1. Després d’aquests fets, va passar el que segueix. Nabot de Jizreel tenia una vinya a Jizreel mateix, al costat del palau d’Acab, rei de Samaria.
2. Acab va dir a Nabot:– Cedeix-me la teva vinya. Com que és al costat del meu palau, em servirà d’hort. Te la canviaré per una de millor, o, si ho prefereixes, et pagaré en metàl·lic el seu preu.
3. Nabot li respongué:– Que el Senyor em guardi de cedir-te l’heretat dels meus pares!
4. Quan Acab va sentir que Nabot de Jizreel li responia: «No et vull cedir l’heretat dels meus pares», se’n tornà a casa seva irritat i contrariat. Es va posar al damunt del llit, es girà de cara a la paret i no volia menjar.
5. La seva dona, Jezabel, l’anà a veure i li digué:– Com és que estàs tan contrariat que no vols menjar res?
6. Ell li va respondre:– He parlat amb Nabot de Jizreel. Li he proposat que em cedís la seva vinya, al preu que fos, o que la hi canviaria per una altra si així ho preferia, però ell m’ha respost: “No et vull cedir la meva vinya.”
7. Llavors la seva muller Jezabel li va dir:– ¿Així fas de rei d’Israel? Aixeca’t, menja i posa’t content! Jo m’encarrego de donar-te la vinya de Nabot de Jizreel.
8. Jezabel va fer escriure cartes en nom d’Acab, va segellar-les amb el segell del rei i les envià als ancians i als principals de la ciutat on vivia Nabot.
9. Les cartes deien:– Convoqueu un dejuni de desgreuge i feu seure Nabot al mig de l’assemblea.
10. Acareu-lo amb dos homes sense escrúpols que testifiquin contra ell i diguin: “Nabot ha blasfemat contra Déu i contra el rei.” Després traieu-lo fora i apedregueu-lo fins que mori.
11. Els ancians i els principals de la ciutat on vivia Nabot van fer tal com Jezabel ordenava en la carta que els havia enviat.