5. Els missatgers van tornar i digueren:– Això diu Benadad: “Ja t’he fet dir que m’has de donar la teva plata, el teu or, les teves dones i els teus fills.
6. I, a més, demà en aquesta hora enviaré els meus homes perquè escorcollin el teu palau i les cases dels teus súbdits, i s’enduran tot el que a tu et fa goig.”
7. Llavors el rei d’Israel va convocar tots els ancians del país i els digué:– Fixeu-vos quines males intencions que porta ara, aquest home. Quan m’ho va exigir, jo no li havia pas negat les meves dones, els meus fills, la meva plata i el meu or!
8. Tots els ancians i el poble sencer li van dir:– No te l’escoltis! No ho consentis!
9. Llavors el rei va respondre als missatgers de Benadad:– Digueu al rei, el meu senyor: “Faré tot allò que has exigit la primera vegada al teu servent, però això últim no puc consentir-ho.”Els missatgers anaren a portar la resposta a Benadad.
10. Benadad li va fer dir:– Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si queda prou pols a Samaria perquè cada un dels meus soldats en prengui un grapat!
11. El rei d’Israel respongué:– Digueu-li: “Qui tot just s’ha cenyit l’espasa, que no es gloriï com si ja se la tragués.”