31. El rei li digué:– Doncs fes tal com ell ha dit. Mata’l i enterra’l, i així allunyaràs de mi i del casal del meu pare la sang innocent que Joab va vessar.
32. El Senyor farà caure aquella sang sobre el seu cap, perquè, sense que ho sabés el meu pare David, va matar dos homes justos i millors que ell: Abner, fill de Ner, el general en cap de l’exèrcit d’Israel, i Amassà, fill de Jèter, el general en cap de l’exèrcit de Judà.
33. Que la sang de tots dos caigui sobre el cap de Joab i sobre el cap dels seus descendents per sempre! En canvi, a David i a la seva descendència, al seu casal i al seu tron, el Senyor els concedirà una pau eterna.
34. Benaiahu, fill de Jehoiadà, hi anà i va matar-lo. Joab fou enterrat a casa seva, a la regió del desert.
35. En lloc d’ell, el rei va nomenar general en cap de l’exèrcit Benaiahu, fill de Jehoiadà. El rei va posar també el sacerdot Sadoc en el lloc d’Abiatar.
36. A continuació, el rei va fer cridar Ximí i li digué:– Edifica’t una casa a Jerusalem i habita-hi, però no surtis mai de la ciutat per anar enlloc.
37. El dia que en surtis i travessis el torrent de Cedró, sàpigues que moriràs irremissiblement; tu mateix seràs responsable de la teva mort.
38. Ximí va respondre al rei:– La teva sentència és generosa. El teu servent farà tal com ha dit el rei, el meu senyor.Ximí va viure molt de temps a Jerusalem.
39. Però, al cap de tres anys, dos esclaus seus van fugir i es refugiaren a casa d’Aquix, fill de Maacà, rei de Gat. Quan van fer-li saber que els seus esclaus eren a Gat,
40. va ensellar l’ase i se n’anà a buscar els seus dos esclaus. Ximí no va fer més que anar i tornar de Gat i recobrar els seus dos esclaus.
41. Però van comunicar a Salomó que Ximí havia anat de Jerusalem a Gat i havia tornat.
42. El rei el va fer comparèixer i li digué:– ¿No et vaig fer jurar pel Senyor i et vaig advertir que el dia que sortissis de la ciutat per anar on fos, moriries irremissiblement? Tu em vas respondre: “La teva sentència és generosa; ho tinc ben entès.”
43. Per què, doncs, no has guardat el jurament pronunciat davant el Senyor i el manament que jo t’havia donat?
44. El rei va dir encara a Ximí:– Tu saps prou bé tot el mal que vas fer al meu pare David i el tens present. Ara el Senyor fa recaure la teva maldat sobre el teu cap.