14. I va afegir:– T’he de dir una cosa.Ella digué:– Parla.
15. Ell va continuar:– Tu ja saps que la reialesa em pertocava a mi, i que tot Israel ja em considerava el seu rei, però de fet la reialesa ha passat al meu germà, perquè el Senyor havia decidit que fos per a ell.
16. Ara et demano una sola cosa; no me la neguis.Ella digué:– Explica’t.
17. Ell va continuar:– Et demano que diguis al rei Salomó que em concedeixi per esposa Abisag, la xunemita. Ell no t’ho negarà.
18. Betsabé li va respondre:– Està bé. Parlaré al rei a favor teu.
19. Betsabé anà a trobar el rei Salomó per parlar-li d’Adonies. El rei s’alçà per sortir-la a rebre i es va prosternar davant d’ella. Després es va asseure en el seu tron, en va fer col·locar un altre per a la reina mare i la féu seure a la seva dreta.
20. Llavors ella li digué:– Voldria demanar-te un petit favor; no me’l neguis.El rei li va respondre:– Demana, mare, que no t’ho negaré.
21. Ella continuà:– Que Abisag, la xunemita, sigui donada per muller al teu germà Adonies.
22. El rei Salomó va replicar a la seva mare:– Per què intercedeixes per Adonies i demanes per a ell Abisag, la xunemita? Demana per a ell la reialesa, ja que és el meu germà gran! Intercedeix també per Abiatar, el sacerdot, i per Joab, fill de Seruià!
23. Llavors el rei Salomó va jurar pel Senyor dient:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no és jugant-se la vida que Adonies ha gosat demanar això!