40. Elies els va ordenar:– Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un!Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.
41. Després Elies digué a Acab:– Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42. Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls
43. i digué al seu servent:– Puja i mira en direcció al mar.Ell va pujar, va mirar i digué:– No es veu res.Elies va insistir:– Torna-hi.I així fins a set vegades.
44. A la setena, el servent va dir:– Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar.Aleshores Elies digué:– Vés i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec.”
45. El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel.
46. La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel.