35. L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple.
36. Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, el profeta Elies s’acostà i pregà així:– Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva.
37. Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.
38. Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc.
39. Tot el po-ble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava:– El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!
40. Elies els va ordenar:– Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un!Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.
41. Després Elies digué a Acab:– Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42. Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls
43. i digué al seu servent:– Puja i mira en direcció al mar.Ell va pujar, va mirar i digué:– No es veu res.Elies va insistir:– Torna-hi.I així fins a set vegades.
44. A la setena, el servent va dir:– Hi ha un núvol petit com el palmell de la mà que puja del mar.Aleshores Elies digué:– Vés i digues a Acab: “Enganxa els cavalls i baixa, que no t’atrapi el xàfec.”
45. El cel s’anà enfosquint amb núvols que el vent portava, i caigué un gran xàfec. Acab va pujar al carruatge i se n’anà cap a Jizreel.
46. La mà del Senyor s’apoderà d’Elies, que es va lligar la roba a la cintura i corregué davant d’Acab fins a l’entrada de Jizreel.