33. Va col·locar la llenya, preparà el vedell, el posà damunt la llenya
34. i digué:– Ompliu quatre gerres d’aigua i tireu-la sobre la víctima de l’holocaust i sobre la llenya.Ho van fer així. Després va manar:– Torneu-hi!Ells hi van tornar.Digué encara:– Feu-ho per tercera vegada!I ho van fer per tercera vegada.
35. L’aigua regalimava per tot l’altar, i el solc n’anava ple.
36. Quan va ser l’hora de l’ofrena del capvespre, el profeta Elies s’acostà i pregà així:– Senyor, Déu d’Abraham, d’Isaac i d’Israel: que se sàpiga avui que tu ets Déu a Israel, que jo sóc servent teu i que he fet tot això per ordre teva.
37. Respon-me, Senyor, respon-me, perquè aquest poble es convenci que tu, Senyor, ets Déu i que fas tornar els cors cap a tu.
38. Llavors va baixar un foc que venia del Senyor i va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la pols, i va assecar l’aigua del solc.
39. Tot el po-ble, en veure-ho, es prosternà amb el front a terra i clamava:– El Senyor és Déu! El Senyor és Déu!
40. Elies els va ordenar:– Agafeu els profetes de Baal! Que no se n’escapi ni un!Ells els van agafar. Elies els va fer baixar al riu Quixon i allí els va degollar.
41. Després Elies digué a Acab:– Vés a menjar i beure, que ja se sent la remor del temporal.
42. Acab anà a menjar i beure. Entretant, Elies va pujar al cim del Carmel, es va prosternar a terra amb la cara entre els genolls