3. Acab va cridar Obadiahu, el cap del palau reial. Obadiahu era molt fidel al Senyor.
4. Així, quan Jezabel havia fet exterminar els profetes del Senyor, Obadiahu n’havia pres cent, els havia amagat en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els havia proveït de pa i aigua.
5. Acab, doncs, li va dir:– Anem pel país i resseguim les fonts i els torrents. Qui sap si trobarem herba i podrem mantenir amb vida els cavalls i les mules sense haver de sacrificar cap dels animals!
6. Es van dividir el territori: Acab anà sol per un camí i Obadiahu, sol també, per un altre.
7. Mentre Obadiahu feia la seva ruta, Elies li va sortir al pas. Obadiahu el va reconèixer, es prosternà amb el front a terra i li digué:– ¿Ets tu Elies, el meu senyor?
8. Ell li va respondre:– Sóc jo mateix. Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.
9. Obadiahu replicà:– Quin pecat he comès, que vulguis posar aquest servent teu a les mans d’Acab perquè em mati?
10. Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: “Aquí no hi és”, fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t’han trobat.
11. I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí”.
12. Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove!
13. ¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua.