21. Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar:– Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell!El poble no responia res.
22. Llavors Elies els va dir:– Jo sóc l’únic profeta del Senyor que ha quedat, mentre que els profetes de Baal són quatre-cents cinquanta.
23. Que ens donin dos vedells: que ells se’n triïn un, el tallin i el posin damunt la llenya, però sense encendre el foc. Jo prepararé l’altre vedell i també el posaré sobre la llenya, sense encendre foc.
24. Després, que ells invoquin el nom del seu déu i jo invocaré el nom del Senyor. El déu que respongui per mitjà del foc, és realment Déu.Tot el poble va respondre:– Hi estem d’acord!
25. Elies va dir als profetes de Baal:– Trieu-vos un dels dos vedells i prepareu-lo primer vosaltres, que sou més. Invoqueu el nom del vostre déu, però no encengueu el foc.
26. Van agafar el vedell que els havien donat, el van preparar i anaren invocant el nom de Baal des del matí fins al migdia, dient: «Baal, respon-nos!» Però no se sentia cap veu ni cap resposta, per més que saltaven al voltant de l’altar que els havien construït.
27. Al migdia, Elies es burlava d’ells dient:– Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà!
28. Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang.
29. Passat ja migdia, van entrar en deliri profètic fins a l’hora de l’ofrena. Però no se sentia cap veu ni cap resposta, ni els escoltava ningú.
30. Aleshores Elies va dir a tot el poble:– Acosteu-vos a mi.Tothom se li va acostar. Elies va refer l’altar del Senyor que estava enderrocat:
31. va agafar dotze pedres, segons el nombre de les tribus dels fills de Jacob, a qui Déu havia comunicat aquesta paraula: «El teu nom serà Israel.»