10. Tan cert com viu el Senyor, el teu Déu: no hi ha poble ni reialme on el meu senyor no hagi enviat gent a buscar-te. I quan li diuen: “Aquí no hi és”, fa jurar a aquell poble o reialme que realment no t’han trobat.
11. I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí”.
12. Quan m’hauré separat de tu, l’esperit del Senyor se t’endurà qui sap a on: jo hauré transmès a Acab el teu missatge, però ell no et trobarà i llavors em matarà. I això que aquest servent teu és fidel al Senyor des de jove!
13. ¿Que no ha sentit a dir el meu senyor el que jo vaig fer quan Jezabel matava els profetes del Senyor? Vaig amagar-ne cent en dues coves, cinquanta i cinquanta, i els proveïa de pa i aigua.
14. I ara tu em dius: “Vés a dir al teu senyor que Elies és aquí.” Em matarà!
15. Però Elies va insistir:– Per la vida del Senyor de l’univers, a qui jo serveixo, et juro que avui mateix em presentaré davant d’Acab.
16. Obadiahu anà a trobar Acab i el va informar, i Acab anà a trobar Elies.
17. Tan bon punt Acab el va veure, li va cridar:– ¿Ets tu, el qui porta la desgràcia a Israel?
18. Ell li respongué:– Jo no porto la desgràcia a Israel, sinó tu i la família del teu pare, que heu abandonat els manaments del Senyor per anar darrere els Baals.
19. Però ara aplega’m tot Israel a la muntanya del Carmel, i també els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes dels bosquets sagrats, que Jezabel manté.