17. Un quant temps després d’això, el fill d’aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir.
18. Ella va dir a Elies:– Deixa’m estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?
19. Ell li va respondre:– Dóna’m el teu fill.Elies el va rebre dels braços d’aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l’ajagué al seu propi llit.
20. Després va invocar el Senyor dient:– Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m’hostatja vols mal, que fas morir el seu fill?
21. Llavors s’estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient:– Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d’aquest infant!
22. El Senyor va escoltar el crit d’Elies, la vida tornà a entrar dintre l’infant, i l’infant va reviure.
23. Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué:– Mira, el teu fill és viu!