14. perquè això diu el Senyor, Déu d’Israel: “El pot de farina no es buidarà ni la gerra d’oli s’acabarà, fins al dia que el Senyor enviarà la pluja a la terra.”
15. Ella se’n va anar i va fer tal com Elies li havia dit. I en van menjar ell i ella amb tota la seva família, durant dies i dies.
16. El pot de farina no va buidar-se ni l’oli de la gerra s’acabà, tal com el Senyor havia anunciat per boca d’Elies.
17. Un quant temps després d’això, el fill d’aquella dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i la malaltia era tan greu que el noi es va morir.
18. Ella va dir a Elies:– Deixa’m estar, home de Déu! ¿Has vingut a casa per recordar a Déu les meves faltes i fer morir el meu fill?
19. Ell li va respondre:– Dóna’m el teu fill.Elies el va rebre dels braços d’aquella dona, el va pujar a la cambra de dalt, on vivia, i l’ajagué al seu propi llit.
20. Després va invocar el Senyor dient:– Senyor, Déu meu! ¿Fins i tot a aquesta viuda que m’hostatja vols mal, que fas morir el seu fill?
21. Llavors s’estirà tres vegades sobre el nen i va invocar encara el Senyor dient:– Senyor, Déu meu! Fes que la vida torni a dins d’aquest infant!
22. El Senyor va escoltar el crit d’Elies, la vida tornà a entrar dintre l’infant, i l’infant va reviure.
23. Elies va prendre el nen i el baixà de la cambra de dalt. El retornà a la seva mare i li digué:– Mira, el teu fill és viu!
24. La dona va dir a Elies:– Ara veig que ets un home de Déu i que la paraula del Senyor que tu pronuncies es compleix fidelment.