1. Elies, el tixbita, de Tixbé de Galaad, va dir a Acab:– Per la vida del Senyor, Déu d’Israel, a qui jo serveixo, et juro que no hi haurà rosada ni pluja en tots aquests anys fins que jo no ho digui.
2. El Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
3. – Vés-te’n d’aquí cap a l’orient i amaga’t al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà.
4. Beu aigua del torrent. Jo he ordenat als corbs que t’alimentin.
5. Ell va fer tal com el Senyor li havia dit: se’n va anar a viure al torrent de Querit, a l’altra banda del Jordà.
6. Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, i bevia aigua del torrent.
7. Al cap d’un quant temps, el torrent es va assecar, perquè no plovia al país.
8. Llavors el Senyor va comunicar la seva paraula a Elies. Li digué:
9. – Vés a Sarepta de Sidó i queda-t’hi. He disposat que et mantingui una viuda d’aquella ciutat.
10. Ell se’n va anar a Sarepta. Arribat a la porta de la ciutat, veié una viuda que recollia llenya. La va cridar i li digué:– Porta’m, si et plau, una mica d’aigua en un gerro, que vull beure.
11. Quan anava a portar-la-hi, Elies la va cridar de lluny estant i li digué:– Porta’m també, si et plau, un tros de pa.
12. Ella va respondre:– Et juro per la vida del Senyor, el teu Déu, que no tinc gens de pa. Només em queda al pot un grapat de farina i una mica d’oli a la gerra. Ara recollia unes branques per coure-ho per a mi i per al meu fill. Ens ho menjarem i després morirem.