15. L’any vint-i-set del regnat d’Asà, rei de Judà, Zimrí va ser rei a Tirsà durant set dies. Les tropes assetjaven Guibeton, que estava en poder dels filisteus,
16. i sentiren a dir que Zimrí havia conspirat i havia matat el rei. Aquell mateix dia, al campament, tots els d’Israel van proclamar rei Omrí, el general en cap de l’exèrcit.
17. Omrí, seguit de tot l’exèrcit d’Israel, va pujar de Guibeton i assetjà Tirsà.
18. Quan Zimrí va veure que tenia perduda la ciutat, es va refugiar a la torre del palau reial, va calar-hi foc i va morir.
19. Això va succeir pels pecats que havia comès. Havia ofès el Senyor amb el seu comportament, fent com Jeroboam, imitant els pecats que aquest havia comès i havia fet cometre a Israel.
20. La resta de la història de Zimrí i la conspiració que va tramar consten en la Crònica dels reis d’Israel.
21. Llavors el poble d’Israel es va dividir en dos: la meitat eren partidaris de Tibní, fill de Guinat, i el volien fer rei; l’altra meitat eren partidaris d’Omrí.
22. Els partidaris d’Omrí van derrotar els de Tibní, fill de Guinat. Tibní va morir i Omrí va ser el rei.
23. L’any trenta-u del regnat d’Asà, rei de Judà, Omrí començà a ser rei d’Israel. Va regnar dotze anys. Sis anys va ser rei a Tirsà.
24. Després va comprar a Xèmer la muntanya de Samaria per sis mil peces de plata, la va fortificar i va construir-hi una ciutat que anomenà Samaria, pel nom de Xèmer, el propietari de la muntanya.
25. Omrí va ofendre el Senyor amb el seu comportament i va ser pitjor que tots els seus predecessors.
26. En tot va fer com Jeroboam, fill de Nebat, imitant els pecats que aquest havia fet cometre a Israel i irritant amb els seus ídols el Senyor, Déu d’Israel.
27. La resta de la història d’Omrí, el que va fer i les seves gestes, consta en la Crònica dels reis d’Israel.