15. El Senyor colpirà Israel, que serà com una canya sacsejada per l’aiguat; arrencarà el poble d’Israel d’aquesta terra bona que va donar als seus pares i els dispersarà a l’altra banda del riu Eufrates, perquè es feien bosquets sagrats que irriten el Senyor.
16. Ell posarà Israel en mans dels enemics pels pecats que Jeroboam ha comès i pels que ha fet cometre a aquest poble.
17. La muller de Jeroboam se’n va anar i va arribar a Tirsà. Tot just passava el llindar de casa, que el noi va morir.
18. El van enterrar, i tot Israel va fer dol per ell, tal com el Senyor havia predit per boca del seu servent el profeta Ahià.
19. La resta de la història de Jeroboam, les seves campanyes i el seu govern, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.
20. La durada del regnat de Jeroboam va ser de vint-i-dos anys. Jeroboam va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou succeït pel seu fill Nadab.
21. Roboam, fill de Salomó, va ser rei de Judà. Començà a regnar quan tenia quaranta anys. Va ser rei disset anys a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia escollit d’entre totes les tribus d’Israel perquè portés el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita.
22. La gent de Judà ofenia el Senyor amb les seves males accions; cometien tants pecats que encenien la gelosia del Senyor encara més que els seus pares.
23. També ells es van construir santuaris amb pilars i bosquets sagrats en tots els turons elevats i sota tots els arbres frondosos.
24. Fins i tot hi havia arreu del país homes dedicats a la prostitució sagrada. Tots practicaven les abominacions pròpies de les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els israelites.