11. Els de la família de Jeroboam que morin a la ciutat seran devorats pels gossos i els qui morin al camp seran menjats pels ocellots. Sóc jo, el Senyor, qui ho ha dit.”
12. I ara tu vés, torna a casa teva: així que els teus peus entraran a la ciutat, el noi morirà.
13. Tot Israel farà dol per ell, i l’enterraran. Ell serà l’únic, de tota la família de Jeroboam, que serà posat en un sepulcre, perquè és l’únic, de tota la família de Jeroboam, que el Senyor, Déu d’Israel, ha trobat bo.
14. El Senyor farà que s’alci a Israel un rei que exterminarà el llinatge de Jeroboam. Serà avui, com qui diu; millor dit, ara mateix!
15. El Senyor colpirà Israel, que serà com una canya sacsejada per l’aiguat; arrencarà el poble d’Israel d’aquesta terra bona que va donar als seus pares i els dispersarà a l’altra banda del riu Eufrates, perquè es feien bosquets sagrats que irriten el Senyor.
16. Ell posarà Israel en mans dels enemics pels pecats que Jeroboam ha comès i pels que ha fet cometre a aquest poble.
17. La muller de Jeroboam se’n va anar i va arribar a Tirsà. Tot just passava el llindar de casa, que el noi va morir.
18. El van enterrar, i tot Israel va fer dol per ell, tal com el Senyor havia predit per boca del seu servent el profeta Ahià.
19. La resta de la història de Jeroboam, les seves campanyes i el seu govern, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.
20. La durada del regnat de Jeroboam va ser de vint-i-dos anys. Jeroboam va morir i es va reunir amb els seus pares. Fou succeït pel seu fill Nadab.
21. Roboam, fill de Salomó, va ser rei de Judà. Començà a regnar quan tenia quaranta anys. Va ser rei disset anys a Jerusalem, la ciutat que el Senyor havia escollit d’entre totes les tribus d’Israel perquè portés el seu nom. La seva mare es deia Naamà i era ammonita.