6. Llavors el rei va demanar a l’home de Déu:– Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere!L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
7. Llavors el rei va dir a l’home de Déu:– Entra amb mi a casa i menja, que et faré un present.
8. Però l’home de Déu li va respondre:– Ni que em donessis la meitat del teu palau no entraria a casa teva ni menjaria ni beuria res en aquest indret,
9. perquè així m’ho ha ordenat la paraula del Senyor: “No mengis pa ni beguis aigua, i no tornis pel mateix camí d’anada.”
10. Se’n va tornar, doncs, per un camí diferent; no va seguir la ruta per on havia vingut.
11. A Betel hi vivia un profeta vell. Un dels seus fills anà a explicar-li tot el que l’home de Déu havia fet aquell dia a Betel i les paraules que havia dit al rei. Quan ell i els altres fills les hi hagueren referides,
12. el pare els preguntà:– Per quin camí se n’ha anat?Els seus fills havien vist quin camí havia pres l’home de Déu que havia vingut de Judà.
13. El pare els va dir:– Enselleu-me l’ase.Li van ensellar l’ase i ell hi va muntar.
14. Va sortir darrere l’home de Déu i l’aconseguí quan estava assegut sota una alzina. Li va dir:– ¿Ets tu l’home de Déu que ha vingut de Judà?Ell respongué:– Sí, sóc jo.
15. L’altre el va pregar:– Vine amb mi a casa, que menjaràs alguna cosa.
16. L’home de Déu va respondre:– No puc tornar enrere amb tu ni et puc acompanyar. No menjaré ni beuré res amb tu en aquest indret,
17. perquè la paraula del Senyor que vaig rebre em deia que no mengés pa ni begués aigua en aquest indret i que no tornés pel mateix camí d’anada.