27. Llavors va dir als seus fills:– Enselleu-me l’ase.L’hi van ensellar,
28. se’n va anar i trobà el cadàver al camí, amb l’ase i el lleó drets al seu costat. El lleó no havia devorat el cadàver ni havia atacat l’ase.
29. El profeta va recollir el cadàver de l’home de Déu, el carregà damunt l’ase i se’l va endur. Arribat a la ciutat, el profeta vell li va fer el dol i el va enterrar.
30. Va dipositar el cadàver a la seva pròpia sepultura, i el planyia dient:– Ai, germà!
31. Després d’enterrar-lo, va dir als seus fills:– Quan em mori, poseu-me en aquest sepulcre on hi ha enterrat l’home de Déu. Col·loqueu els meus ossos a prop dels seus,
32. perquè és ben cert que es complirà la paraula del Senyor que ell va pronunciar contra l’altar de Betel i contra tots els santuaris dels turons sagrats que hi ha a les ciutats de Samaria.
33. Malgrat tot, Jeroboam no es va fer enrere del mal camí que havia emprès. Continuà posant en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix. A tothom qui volia, ell mateix el consagrava sacerdot dels recintes sagrats.
34. Aquest va ser el pecat del llinatge de Jeroboam. Per això va ser destruït i exterminat de damunt la terra.