20. I vet aquí que, mentre seien a taula, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta vell que havia fet tornar l’home de Déu.
21. Llavors el profeta va cridar així a l’home de Déu que havia vingut de Judà:– Això et fa saber el Senyor: “Has desobeït l’ordre del Senyor i no has observat el manament que ell, el teu Déu, t’havia donat;
22. has tornat enrere i has menjat pa i has begut aigua a l’indret d’on t’havia estat dit que no mengessis ni beguessis. Per això el teu cadàver no reposarà en el sepulcre dels teus pares.”
23. Després que l’home de Déu hagué menjat i begut, el profeta vell que l’havia fet tornar li va ensellar un ase.
24. L’home se’n va anar, i pel camí li va sortir al pas un lleó, que el va matar. El seu cadàver va quedar estès al camí, amb l’ase dret a un costat i el lleó també dret a l’altre.
25. Uns homes que passaven van veure el cadàver estès al camí i el lleó dret al seu costat, i ho van explicar a la ciutat on vivia el profeta vell.
26. En sentir-ho aquest, que l’havia fet tornar enrere, va exclamar:– És l’home de Déu que va desobeir l’ordre del Senyor! El Senyor l’ha fet caure a les urpes del lleó, que l’ha trossejat i l’ha deixat mort, tal com el Senyor li havia dit.
27. Llavors va dir als seus fills:– Enselleu-me l’ase.L’hi van ensellar,
28. se’n va anar i trobà el cadàver al camí, amb l’ase i el lleó drets al seu costat. El lleó no havia devorat el cadàver ni havia atacat l’ase.
29. El profeta va recollir el cadàver de l’home de Déu, el carregà damunt l’ase i se’l va endur. Arribat a la ciutat, el profeta vell li va fer el dol i el va enterrar.
30. Va dipositar el cadàver a la seva pròpia sepultura, i el planyia dient:– Ai, germà!
31. Després d’enterrar-lo, va dir als seus fills:– Quan em mori, poseu-me en aquest sepulcre on hi ha enterrat l’home de Déu. Col·loqueu els meus ossos a prop dels seus,
32. perquè és ben cert que es complirà la paraula del Senyor que ell va pronunciar contra l’altar de Betel i contra tots els santuaris dels turons sagrats que hi ha a les ciutats de Samaria.
33. Malgrat tot, Jeroboam no es va fer enrere del mal camí que havia emprès. Continuà posant en els recintes sagrats sacerdots trets del poble baix. A tothom qui volia, ell mateix el consagrava sacerdot dels recintes sagrats.