2. i, per ordre del Senyor, va cridar contra aquell altar, dient:– Altar, altar! Això t’anuncia el Senyor: “Naixerà un fill del llinatge de David, que es dirà Josies. Ell immolarà sobre teu els sacerdots dels recintes sagrats que cremen les ofrenes al teu damunt, i damunt teu cremaran ossos humans.”
3. Aquell mateix dia, l’home de Déu va donar un senyal dient:– Aquest és el senyal que el Senyor ha parlat: l’altar s’esberlarà i la cendra que hi ha al damunt s’escamparà.
4. En sentir el rei Jeroboam les paraules que l’home de Déu proferia contra l’altar de Betel, el va assenyalar amb la mà que tenia posada damunt l’altar, tot dient:– Agafeu-lo!Però la mà que havia estès li va quedar rígida i no la podia fer tornar enrere.
5. L’altar es va esberlar i la cendra que hi havia es va escampar: era el senyal que l’home de Déu havia donat per ordre del Senyor.
6. Llavors el rei va demanar a l’home de Déu:– Apaivaga el Senyor, el teu Déu! Intercedeix per mi, que pugui tornar la mà enrere!L’home de Déu va apaivagar el Senyor, i el rei pogué tornar enrere la mà, que va quedar com abans.
7. Llavors el rei va dir a l’home de Déu:– Entra amb mi a casa i menja, que et faré un present.
8. Però l’home de Déu li va respondre:– Ni que em donessis la meitat del teu palau no entraria a casa teva ni menjaria ni beuria res en aquest indret,
9. perquè així m’ho ha ordenat la paraula del Senyor: “No mengis pa ni beguis aigua, i no tornis pel mateix camí d’anada.”
10. Se’n va tornar, doncs, per un camí diferent; no va seguir la ruta per on havia vingut.
11. A Betel hi vivia un profeta vell. Un dels seus fills anà a explicar-li tot el que l’home de Déu havia fet aquell dia a Betel i les paraules que havia dit al rei. Quan ell i els altres fills les hi hagueren referides,
12. el pare els preguntà:– Per quin camí se n’ha anat?Els seus fills havien vist quin camí havia pres l’home de Déu que havia vingut de Judà.
13. El pare els va dir:– Enselleu-me l’ase.Li van ensellar l’ase i ell hi va muntar.
14. Va sortir darrere l’home de Déu i l’aconseguí quan estava assegut sota una alzina. Li va dir:– ¿Ets tu l’home de Déu que ha vingut de Judà?Ell respongué:– Sí, sóc jo.