32. l’única tribu que li deixaré serà en consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel.
33. M’han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó.
34. Tanmateix, no prendré tot el reialme de les mans de Salomó, perquè tinc fermament decidit de conservar-li la sobirania tots els dies de la seva vida, en consideració al meu servent David, que jo vaig escollir i que va observar els meus manaments i els meus decrets.
35. En canvi, prendré el reialme de les mans del seu fill i te’n donaré deu tribus.
36. Al seu fill, li concediré una tribu, a fi que el meu servent David tingui sempre una llàntia encesa al meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perquè porti el meu nom.
37. A tu, Jeroboam, et prendré perquè regnis tal com el teu cor desitgi: seràs rei d’Israel.
38. Si obeeixes tot el que jo et mani, si segueixes els meus camins i poses en pràctica allò que em plau, observant els meus decrets i els meus manaments, tal com va fer el meu servent David, llavors jo seré amb tu, t’edificaré un casal perdurable, com vaig fer amb David, i et confiaré el poble d’Israel.
39. Així humiliaré el llinatge de David, però no per sempre.”
40. Salomó va intentar de fer morir Jeroboam, però Jeroboam va fugir a Egipte, prop de Xixac, rei d’Egipte, i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.
41. La resta de la història de Salomó, tot el que va fer i la seva saviesa, consta en la Crònica del rei Salomó.
42. La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys.
43. Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; fou enterrat a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.