20. La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó. Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó.
21. D’Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s’havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l’exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó:– Deixa’m anar al meu país.
22. El faraó li va respondre:– Què et falta a casa meva, que te’n vulguis anar al teu país?Ell va insistir:– No res, però deixa’m partir.
23. Déu va fer que s’alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d’Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà,
24. havia aplegat amb ell uns quants homes i s’havia convertit en cap d’una banda. Com que David els anava eliminant, Rezon se’n va anar a Damasc, s’hi establí i arribà a ser-ne el rei.
25. D’aquesta manera, a més del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d’Israel mentre Salomó visqué. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.
26. Jeroboam era fill de Nebat, un efratita de Seredà. La seva mare es deia Seruà i era viuda. Ell estava al servei de Salomó, però es va rebel·lar contra el rei.
27. L’ocasió d’alçar-se contra el rei va ser la següent: Salomó construïa el Mil·ló per cobrir el fossat de la ciutat de David, el seu pare.