13. I ni tan sols li arrencaré tot el reialme: concediré una tribu al teu fill, per consideració al meu servent David i a Jerusalem, la ciutat que jo he escollit.
14. El Senyor va fer que s’alcés un adversari contra Salomó: l’edomita Adad, del llinatge reial d’Edom.
15. En temps del rei David, Edom havia estat derrotat i Joab, el general en cap de l’exèrcit, va pujar a enterrar els morts. Havia matat tots els homes d’Edom
16. després de quedar-s’hi sis mesos amb tot l’exèrcit d’Israel, amb la intenció d’exterminar tots els edomites mascles.
17. Però Adad havia fugit a Egipte amb altres edomites, súbdits del seu pare. Aleshores Adad era molt jove.
18. Van marxar de Madian i arribaren a Paran. Van prendre amb ells alguns homes de Paran, entraren a Egipte i es presentaren al faraó, el rei d’aquell país. Aquest va donar a Adad una casa i li prometé que el mantindria. També li oferí terres.
19. El faraó va concedir el seu favor a Adad donant-li per muller la seva cunyada, la germana de la tahpenés, és a dir, de la reina.
20. La germana de la tahpenés li va infantar un fill, Guenubat, que la tahpenés mateixa va criar al palau del faraó. Guenubat, doncs, vivia a palau amb els fills del faraó.
21. D’Egipte estant, Adad va saber que David havia mort i s’havia reunit amb els seus pares i que Joab, el general en cap de l’exèrcit, també era mort. Llavors digué al faraó:– Deixa’m anar al meu país.
22. El faraó li va respondre:– Què et falta a casa meva, que te’n vulguis anar al teu país?Ell va insistir:– No res, però deixa’m partir.
23. Déu va fer que s’alcés contra Salomó un altre enemic: Rezon, fill d’Eliadà. Havia fugit de casa del seu amo, Adadèzer, rei de Sobà,
24. havia aplegat amb ell uns quants homes i s’havia convertit en cap d’una banda. Com que David els anava eliminant, Rezon se’n va anar a Damasc, s’hi establí i arribà a ser-ne el rei.
25. D’aquesta manera, a més del mal que feia Adad, Rezon va ser enemic d’Israel mentre Salomó visqué. Rezon, que havia arribat a ser rei dels arameus, odiava Israel.