1. A més de la filla del faraó, el rei Salomó va estimar moltes dones estrangeres: moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites.
2. Aquelles dones eren dels pobles dels quals el Senyor havia dit als israelites: «No aneu a viure amb ells, i que ells no visquin amb vosaltres, perquè decantarien el vostre cor cap als seus déus.» Però Salomó, pels seus amors, s’havia vinculat a aquells pobles.
3. Va tenir set-centes dones amb rang de princeses i tres-centes concubines.
4. I, a les seves velleses, les dones van decantar el cor de Salomó cap a altres déus. El seu cor ja no era del tot sencer del Senyor, el seu Déu, com ho havia estat el cor del seu pare David.
5. Salomó va donar culte a Astarte, deessa dels sidonis, i a Milcom, el déu abominable dels ammonites.
6. Salomó, amb les seves males accions, ofenia el Senyor i ja no el seguia fidelment com havia fet el seu pare David.
7. A la muntanya d’enfront de Jerusalem va construir un recinte sagrat dedicat a Quemoix, el déu abominable de Moab, i a Milcom, l’abominable déu dels ammonites.
8. Va fer el mateix en honor dels déus de totes les seves dones estrangeres, que els cremaven ofrenes i víctimes.
9. El Senyor es va disgustar perquè el cor de Salomó s’havia decantat d’ell, el Déu d’Israel, que se li havia aparegut dues vegades
10. i li havia prohibit expressament de donar culte a altres déus; però ell no va observar el que el Senyor li havia manat.