7. Judes s’adonà que se li havia fos l’exèrcit just al moment de començar la batalla, i es va desanimar perquè ja no tenia temps de reagrupar els seus homes.
8. Tot i estar descoratjat, Judes va dir als qui li quedaven:– Drets i amunt contra l’enemic! Potser encara podrem atacar-lo.
9. Però ells l’en volien dissuadir, dient:– De moment, l’únic que podem fer és salvar la vida. Més endavant tornarem amb els nostres germans i combatrem contra ells. Ara som massa pocs.
10. Judes els replicà:– Fugir davant l’enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l’hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glòria!
11. L’exèrcit enemic va sortir del campament i va prendre posicions davant els jueus. La cavalleria era repartida en dos cossos. Els foners i els arquers marxaven davant l’exèrcit amb els més valents a primera línia.
12. Bàquides era a l’ala dreta. Les falanges d’infanteria avançaren pels dos costats al so de les trompetes. També els de Judes van tocar les seves trompetes.
13. La terra tremolava del retruny dels dos exèrcits. La batalla durà des de la matinada fins al vespre.
14. Judes s’adonà que Bàquides i el fort del seu exèrcit eren a l’ala dreta. Llavors ell amb els homes més decidits, apinyats al seu voltant,
15. van esbotzar l’ala dreta i van perseguir l’enemic fins a la serra d’Azara.
16. Els qui eren a l’ala esquerra, veient esbotzada l’ala dreta, van anar a l’encalç de Judes i dels seus pel darrere.
17. La lluita fou aferrissada i va haver-hi moltes baixes d’un costat i de l’altre.
18. També Judes va caure, i els altres van fugir.
19. Jonatan i Simó s’endugueren el cadàver del seu germà i l’enterraren a Modín, al sepulcre dels seus pares.
20. Israel el va plorar i va fer un gran dol per ell. Durant molts dies entonaren complantes:
21. «Com és que ha caigut l’heroi,el qui salvava Israel?»
22. Totes les altres empreses, batalles i gestes que Judes va dur a terme i els seus altres títols de glòria són massa nombrosos per a poder-los escriure.