5. Judes havia instal·lat el campament a Elasà, i amb ell hi havia tres mil homes, tots bons guerrers.
6. Però quan veieren aquelles forces tan nombroses, els de Judes van agafar tanta por que la major part va desertar i només van quedar amb ell vuit-cents homes.
7. Judes s’adonà que se li havia fos l’exèrcit just al moment de començar la batalla, i es va desanimar perquè ja no tenia temps de reagrupar els seus homes.
8. Tot i estar descoratjat, Judes va dir als qui li quedaven:– Drets i amunt contra l’enemic! Potser encara podrem atacar-lo.
9. Però ells l’en volien dissuadir, dient:– De moment, l’únic que podem fer és salvar la vida. Més endavant tornarem amb els nostres germans i combatrem contra ells. Ara som massa pocs.
10. Judes els replicà:– Fugir davant l’enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l’hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glòria!
11. L’exèrcit enemic va sortir del campament i va prendre posicions davant els jueus. La cavalleria era repartida en dos cossos. Els foners i els arquers marxaven davant l’exèrcit amb els més valents a primera línia.
12. Bàquides era a l’ala dreta. Les falanges d’infanteria avançaren pels dos costats al so de les trompetes. També els de Judes van tocar les seves trompetes.