44. Llavors Jonatan va dir als seus:– Amunt! Lluitem per la nostra vida. Mai fins ara no ens havíem trobat en una situació com aquesta.
45. Davant nostre tenim l’enemic. Darrere, l’aigua del Jordà. I a banda i banda, aiguamolls i boscúria. La retirada és impossible.
46. Ara, doncs, clameu a Déu perquè ens alliberi dels nostres enemics.
47. La batalla començà i, quan Jonatan ja estenia el braç per matar Bàquides, aquest es féu enrere i esquivà el cop.
48. Llavors Jonatan i els seus es van llançar dintre el Jordà i van travessar-lo. Però l’enemic no passà el riu ni els perseguí.
49. Aquell dia Bàquides va sofrir unes mil baixes.
50. De retorn a Jerusalem, Bàquides començà a fortificar algunes ciutats de Judea, dotant-les d’altes muralles i de portes que es poguessin barrar. Aquestes són les fortaleses de Jericó, Emmaús, Bethoron, Betel, Timnà, Faraton i Tefon.
51. Bàquides va apostar-hi guarnicions per a hostilitzar Israel.
52. Fortificà també Betsur, Guèzer i la ciutadella de Jerusalem i les proveí de tropes i de queviures de reserva.
53. Va prendre com a ostatges els fills dels principals del país i els empresonà a la ciutadella de Jerusalem.
54. El mes segon de l’any cent cinquanta-tres, Àlcim ordenà d’enderrocar el mur del pati interior del temple, destruint així l’obra dels profetes. Just quan començava l’enderroc,
55. Àlcim va sofrir un atac i els treballs es van interrompre. La paràlisi li impedia fins d’obrir la boca. Impossibilitat de parlar, no pogué ni tan sols dictar testament.
56. Aquells mateixos dies va morir, enmig de terribles sofriments.
57. Quan Bàquides va saber que Àlcim havia mort, se’n tornà cap al rei Demetri. El país de Judà va gaudir de pau durant dos anys.
58. Tots els jueus infidels es van reunir en consell i es digueren:– Ara que Jonatan i els seus partidaris viuen tranquils i refiats, fem venir Bàquides i que els agafi tots en una sola nit.
59. I anaren a trobar Bàquides per consultar-li aquest pla.