41. Així les noces es van convertir en dol i les músiques es tornaren complantes.
42. D’aquesta manera Jonatan i Simó van venjar complidament la sang del seu germà. Després se’n tornaren als aiguamolls del Jordà.
43. Bàquides se’n va assabentar i es dirigí en dissabte cap a les ribes del Jordà amb un exèrcit poderós.
44. Llavors Jonatan va dir als seus:– Amunt! Lluitem per la nostra vida. Mai fins ara no ens havíem trobat en una situació com aquesta.
45. Davant nostre tenim l’enemic. Darrere, l’aigua del Jordà. I a banda i banda, aiguamolls i boscúria. La retirada és impossible.
46. Ara, doncs, clameu a Déu perquè ens alliberi dels nostres enemics.
47. La batalla començà i, quan Jonatan ja estenia el braç per matar Bàquides, aquest es féu enrere i esquivà el cop.
48. Llavors Jonatan i els seus es van llançar dintre el Jordà i van travessar-lo. Però l’enemic no passà el riu ni els perseguí.
49. Aquell dia Bàquides va sofrir unes mil baixes.
50. De retorn a Jerusalem, Bàquides començà a fortificar algunes ciutats de Judea, dotant-les d’altes muralles i de portes que es poguessin barrar. Aquestes són les fortaleses de Jericó, Emmaús, Bethoron, Betel, Timnà, Faraton i Tefon.
51. Bàquides va apostar-hi guarnicions per a hostilitzar Israel.
52. Fortificà també Betsur, Guèzer i la ciutadella de Jerusalem i les proveí de tropes i de queviures de reserva.