38. Tenien molt present que els jambrites de Medebà havien assassinat el seu germà Joan i per això van pujar a amagar-se en un replec de la muntanya.
39. Tot aguaitant, van veure una comitiva sorollosa seguida de tot el bagatge, i el nuvi que avançava en direcció a l’altra comitiva amb els seus amics i germans, al so de tambors i de músiques. Anaven ben armats.
40. Jonatan i els seus van sortir de l’amagatall, es van llançar al seu damunt i feren una matança. Molts de la comitiva van caure ferits de mort i els altres van fugir a la muntanya. Els jueus s’apoderaren de tot el que duien.
41. Així les noces es van convertir en dol i les músiques es tornaren complantes.
42. D’aquesta manera Jonatan i Simó van venjar complidament la sang del seu germà. Després se’n tornaren als aiguamolls del Jordà.
43. Bàquides se’n va assabentar i es dirigí en dissabte cap a les ribes del Jordà amb un exèrcit poderós.
44. Llavors Jonatan va dir als seus:– Amunt! Lluitem per la nostra vida. Mai fins ara no ens havíem trobat en una situació com aquesta.
45. Davant nostre tenim l’enemic. Darrere, l’aigua del Jordà. I a banda i banda, aiguamolls i boscúria. La retirada és impossible.
46. Ara, doncs, clameu a Déu perquè ens alliberi dels nostres enemics.
47. La batalla començà i, quan Jonatan ja estenia el braç per matar Bàquides, aquest es féu enrere i esquivà el cop.
48. Llavors Jonatan i els seus es van llançar dintre el Jordà i van travessar-lo. Però l’enemic no passà el riu ni els perseguí.
49. Aquell dia Bàquides va sofrir unes mil baixes.