37. Passat un cert temps, Jonatan i el seu germà Simó van saber que els jambrites havien de celebrar unes noces de gran categoria; la núvia, filla d’un dels principals de Canaan, havia de ser acompanyada des de Nadabat amb una gran comitiva.
38. Tenien molt present que els jambrites de Medebà havien assassinat el seu germà Joan i per això van pujar a amagar-se en un replec de la muntanya.
39. Tot aguaitant, van veure una comitiva sorollosa seguida de tot el bagatge, i el nuvi que avançava en direcció a l’altra comitiva amb els seus amics i germans, al so de tambors i de músiques. Anaven ben armats.
40. Jonatan i els seus van sortir de l’amagatall, es van llançar al seu damunt i feren una matança. Molts de la comitiva van caure ferits de mort i els altres van fugir a la muntanya. Els jueus s’apoderaren de tot el que duien.
41. Així les noces es van convertir en dol i les músiques es tornaren complantes.
42. D’aquesta manera Jonatan i Simó van venjar complidament la sang del seu germà. Després se’n tornaren als aiguamolls del Jordà.
43. Bàquides se’n va assabentar i es dirigí en dissabte cap a les ribes del Jordà amb un exèrcit poderós.
44. Llavors Jonatan va dir als seus:– Amunt! Lluitem per la nostra vida. Mai fins ara no ens havíem trobat en una situació com aquesta.
45. Davant nostre tenim l’enemic. Darrere, l’aigua del Jordà. I a banda i banda, aiguamolls i boscúria. La retirada és impossible.
46. Ara, doncs, clameu a Déu perquè ens alliberi dels nostres enemics.
47. La batalla començà i, quan Jonatan ja estenia el braç per matar Bàquides, aquest es féu enrere i esquivà el cop.
48. Llavors Jonatan i els seus es van llançar dintre el Jordà i van travessar-lo. Però l’enemic no passà el riu ni els perseguí.
49. Aquell dia Bàquides va sofrir unes mil baixes.
50. De retorn a Jerusalem, Bàquides començà a fortificar algunes ciutats de Judea, dotant-les d’altes muralles i de portes que es poguessin barrar. Aquestes són les fortaleses de Jericó, Emmaús, Bethoron, Betel, Timnà, Faraton i Tefon.
51. Bàquides va apostar-hi guarnicions per a hostilitzar Israel.
52. Fortificà també Betsur, Guèzer i la ciutadella de Jerusalem i les proveí de tropes i de queviures de reserva.
53. Va prendre com a ostatges els fills dels principals del país i els empresonà a la ciutadella de Jerusalem.
54. El mes segon de l’any cent cinquanta-tres, Àlcim ordenà d’enderrocar el mur del pati interior del temple, destruint així l’obra dels profetes. Just quan començava l’enderroc,
55. Àlcim va sofrir un atac i els treballs es van interrompre. La paràlisi li impedia fins d’obrir la boca. Impossibilitat de parlar, no pogué ni tan sols dictar testament.