32. Quan Bàquides va ser informat de tot això, buscava la manera d’assassinar Jonatan.
33. Però quan Jonatan, el seu germà Simó i tots els seus partidaris van saber-ho, fugiren al desert de Tecoa i van acampar vora la cisterna d’Asfar.
34. Bàquides en tingué notícia en dissabte i es dirigí amb tot el seu exèrcit cap a l’altra banda del Jordà.
35. Jonatan envià el seu germà Joan, que comandava els qui no combatien, a demanar als seus amics els nabateus que els guardessin el bagatge, que era força considerable.
36. Però els jambrites que vivien a Medebà es van apoderar, en una ràtzia, de Joan i del bagatge que duia i es van escapar amb el botí.
37. Passat un cert temps, Jonatan i el seu germà Simó van saber que els jambrites havien de celebrar unes noces de gran categoria; la núvia, filla d’un dels principals de Canaan, havia de ser acompanyada des de Nadabat amb una gran comitiva.
38. Tenien molt present que els jambrites de Medebà havien assassinat el seu germà Joan i per això van pujar a amagar-se en un replec de la muntanya.
39. Tot aguaitant, van veure una comitiva sorollosa seguida de tot el bagatge, i el nuvi que avançava en direcció a l’altra comitiva amb els seus amics i germans, al so de tambors i de músiques. Anaven ben armats.
40. Jonatan i els seus van sortir de l’amagatall, es van llançar al seu damunt i feren una matança. Molts de la comitiva van caure ferits de mort i els altres van fugir a la muntanya. Els jueus s’apoderaren de tot el que duien.
41. Així les noces es van convertir en dol i les músiques es tornaren complantes.
42. D’aquesta manera Jonatan i Simó van venjar complidament la sang del seu germà. Després se’n tornaren als aiguamolls del Jordà.