28. Llavors es van reunir tots els partidaris de Judes i digueren a Jonatan:
29. – D’ençà que ha mort el teu germà Judes, no hi ha ningú com ell per a combatre contra els enemics, contra Bàquides i els qui són hostils a la nostra nació.
30. Per això avui t’escollim com a successor seu. Tu seràs el nostre capdavanter i el nostre guia en les batalles que haurem de lliurar.
31. I en aquell mateix moment Jonatan acceptà el comandament com a successor del seu germà Judes.
32. Quan Bàquides va ser informat de tot això, buscava la manera d’assassinar Jonatan.
33. Però quan Jonatan, el seu germà Simó i tots els seus partidaris van saber-ho, fugiren al desert de Tecoa i van acampar vora la cisterna d’Asfar.
34. Bàquides en tingué notícia en dissabte i es dirigí amb tot el seu exèrcit cap a l’altra banda del Jordà.
35. Jonatan envià el seu germà Joan, que comandava els qui no combatien, a demanar als seus amics els nabateus que els guardessin el bagatge, que era força considerable.
36. Però els jambrites que vivien a Medebà es van apoderar, en una ràtzia, de Joan i del bagatge que duia i es van escapar amb el botí.
37. Passat un cert temps, Jonatan i el seu germà Simó van saber que els jambrites havien de celebrar unes noces de gran categoria; la núvia, filla d’un dels principals de Canaan, havia de ser acompanyada des de Nadabat amb una gran comitiva.
38. Tenien molt present que els jambrites de Medebà havien assassinat el seu germà Joan i per això van pujar a amagar-se en un replec de la muntanya.
39. Tot aguaitant, van veure una comitiva sorollosa seguida de tot el bagatge, i el nuvi que avançava en direcció a l’altra comitiva amb els seus amics i germans, al so de tambors i de músiques. Anaven ben armats.