18. També Judes va caure, i els altres van fugir.
19. Jonatan i Simó s’endugueren el cadàver del seu germà i l’enterraren a Modín, al sepulcre dels seus pares.
20. Israel el va plorar i va fer un gran dol per ell. Durant molts dies entonaren complantes:
21. «Com és que ha caigut l’heroi,el qui salvava Israel?»
22. Totes les altres empreses, batalles i gestes que Judes va dur a terme i els seus altres títols de glòria són massa nombrosos per a poder-los escriure.
23. A la mort de Judes, els israelites infidels tornaren a aparèixer per tot el país i la gent malvada aixecà el cap.
24. Aquells dies hi hagué una fam terrible i tot el poble va fer costat als infidels.
25. Bàquides, per la seva banda, va escollir homes impius i els confià el govern del país.
26. Aquests començaren a descobrir els partidaris de Judes i els sotmetien a interrogatoris. Després els portaven a Bàquides, que els castigava i escarnia.
27. Des que es van acabar els profetes, no s’havia vist a Israel una persecució tan gran com aquella.
28. Llavors es van reunir tots els partidaris de Judes i digueren a Jonatan:
29. – D’ençà que ha mort el teu germà Judes, no hi ha ningú com ell per a combatre contra els enemics, contra Bàquides i els qui són hostils a la nostra nació.
30. Per això avui t’escollim com a successor seu. Tu seràs el nostre capdavanter i el nostre guia en les batalles que haurem de lliurar.
31. I en aquell mateix moment Jonatan acceptà el comandament com a successor del seu germà Judes.
32. Quan Bàquides va ser informat de tot això, buscava la manera d’assassinar Jonatan.
33. Però quan Jonatan, el seu germà Simó i tots els seus partidaris van saber-ho, fugiren al desert de Tecoa i van acampar vora la cisterna d’Asfar.
34. Bàquides en tingué notícia en dissabte i es dirigí amb tot el seu exèrcit cap a l’altra banda del Jordà.