1. Assabentat Demetri que Nicànor i el seu exèrcit havien sucumbit en la batalla, envià una altra vegada Bàquides i Àlcim a Judà amb les seves millors tropes.
2. Les tropes van seguir el camí de Galilea i assetjaren Mesalot, a la regió d’Arbela. Se’n van apoderar i van matar-hi molta gent.
3. El primer mes de l’any cent cinquanta-dos, acamparen davant de Jerusalem.
4. Després van emprendre la marxa cap a Birzait amb vint mil soldats d’infanteria i dos mil genets.
5. Judes havia instal·lat el campament a Elasà, i amb ell hi havia tres mil homes, tots bons guerrers.
6. Però quan veieren aquelles forces tan nombroses, els de Judes van agafar tanta por que la major part va desertar i només van quedar amb ell vuit-cents homes.
7. Judes s’adonà que se li havia fos l’exèrcit just al moment de començar la batalla, i es va desanimar perquè ja no tenia temps de reagrupar els seus homes.
8. Tot i estar descoratjat, Judes va dir als qui li quedaven:– Drets i amunt contra l’enemic! Potser encara podrem atacar-lo.
9. Però ells l’en volien dissuadir, dient:– De moment, l’únic que podem fer és salvar la vida. Més endavant tornarem amb els nostres germans i combatrem contra ells. Ara som massa pocs.
10. Judes els replicà:– Fugir davant l’enemic? Jo no faré mai una cosa així. Si ens ha arribat l’hora, morim com uns valents pels nostres germans. No taquem la nostra glòria!