3. També el que havien fet a Hispània per apoderar-se de les mines de plata i d’or que hi havia;
4. amb determinació i constància havien sotmès tot el país, malgrat que es troba tan lluny de Roma. Havien esclafat i derrotat definitivament els reis que venien contra ells des de l’altre cap de món, i els qui havien sobreviscut els pagaven un tribut anual.
5. També havien vençut i sotmès Filip i Perseu, reis de Macedònia, i tots els altres que s’havien revoltat contra ells.
6. Els romans també havien derrotat Antíoc el Gran, rei de l’Àsia, que havia sortit a combatre’ls amb cent vint elefants, amb cavalleria, amb carros de guerra i amb un exèrcit molt poderós.
7. El van capturar viu i li van imposar, a ell i als seus successors, un fort tribut; l’obligaren a donar-los ostatges i a cedir-los
8. l’Índia, Mèdia, Lídia, i alguns dels millors territoris del seu imperi. Ells, després d’ocupar-los, els van cedir al rei Èumenes.
9. Els grecs, per la seva banda, van decidir d’atacar els romans per desfer-los d’una vegada.
10. Quan aquests ho van saber, enviaren un sol general a combatre’ls: els van causar moltes baixes i s’endugueren captius les dones i els fills. Un cop saquejat i sotmès el país, van enderrocar les fortaleses. I encara fins al dia d’avui els tenen subjugats com a esclaus.
11. No hi ha cap regne al continent o a les illes que hagi plantat cara als romans i que ells no hagin destruït i sotmès a esclavatge.
12. En canvi, mantenen l’amistat amb els seus amics i amb els qui es posen sota la seva protecció. Han dominat tots els reis, tant els de lluny com els de prop; i, quan sent el seu nom, la gent tremola.
13. Quan decideixen que algú arribi a regnar, hi arriba; i quan ells ho volen, el deposen. Són al punt culminant del seu poder.
14. Malgrat tot, cap romà no s’ha fet coronar rei ni s’ha vestit amb la porpra reial per treure’n algun avantatge.
15. Ells mateixos s’han donat un Senat de tres-cents vint membres, que es reuneixen cada dia per tractar dels afers del poble i assegurar el bé comú.
16. Cada any confien a un sol home la responsabilitat de governar-los i la sobirania de tots els seus dominis. I tothom obeeix aquest únic home, sense enveges ni gelosies.
17. Judes escollí Eupòlem, fill de Joan, descendent de Cos, i Jàson, fill d’Eleazar, i els envià a Roma per concloure un pacte d’amistat i aliança amb els romans.
18. Judes volia treure’s del damunt el jou de Síria, perquè era evident que els grecs anaven reduint Israel a l’esclavatge.