14. Malgrat tot, cap romà no s’ha fet coronar rei ni s’ha vestit amb la porpra reial per treure’n algun avantatge.
15. Ells mateixos s’han donat un Senat de tres-cents vint membres, que es reuneixen cada dia per tractar dels afers del poble i assegurar el bé comú.
16. Cada any confien a un sol home la responsabilitat de governar-los i la sobirania de tots els seus dominis. I tothom obeeix aquest únic home, sense enveges ni gelosies.
17. Judes escollí Eupòlem, fill de Joan, descendent de Cos, i Jàson, fill d’Eleazar, i els envià a Roma per concloure un pacte d’amistat i aliança amb els romans.
18. Judes volia treure’s del damunt el jou de Síria, perquè era evident que els grecs anaven reduint Israel a l’esclavatge.
19. Després d’un viatge molt llarg, els dos enviats van arribar a Roma, es van presentar al Senat i s’hi adreçaren en aquests termes:
20. – Judes Macabeu, els seus germans i el poble jueu ens han enviat aquí per concloure amb vosaltres un tractat d’aliança i de pau. Volem ser comptats oficialment entre els vostres amics i aliats.
21. El Senat va acceptar la proposta.
22. Aquesta és la còpia de la carta gravada en tauletes de bronze i tramesa a Jerusalem com a document que servís de memorial de pau i aliança:
23. «Que l’èxit acompanyi sempre els romans i la nació jueva tant per mar com per terra i que d’ells s’allunyin l’espasa i l’enemic!
24. Però si mai una guerra amenaça primer Roma o qualsevol aliat dels romans en qualsevol dels territoris que dominen,
25. la nació jueva combatrà de bona gana al seu costat, segons ho reclami la situació.
26. Tal com Roma ha decretat, els jueus no donaran suport a l’enemic ni li subministraran blat ni armes, plata ni vaixells, i compliran aquests acords sense cap contrapartida.