6. Davant de Demetri van exposar aquestes acusacions contra el poble jueu: «Judes i els seus germans han mort tots els teus amics, i a nosaltres ens han dispersat lluny del nostre país.
7. Ara, doncs, envia-hi un home de la teva confiança perquè comprovi personalment tots els estralls que Judes ha comès contra nosaltres i contra els dominis del rei i perquè castigui Judes, els seus germans i tots els qui els donen suport.»
8. Demetri escollí Bàquides, un dels anomenats amics del rei, governador de la Transeufratina. Era un home important del regne i gaudia de la confiança del rei.
9. Demetri, doncs, l’envià amb l’impiu Àlcim, a qui atorgà el càrrec de gran sacerdot, amb l’ordre de venjar-se dels israelites.
10. Bàquides i Àlcim emprengueren la marxa amb un exèrcit nombrós. En arribar a Judà, van enviar missatgers a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau.
11. Però els jueus, veient aquell exèrcit tan nombrós que els acompanyava, no es van refiar de les seves propostes.
12. Tot i això, una comissió de mestres de la Llei va reunir-se amb Àlcim i Bàquides per trobar una solució justa.
13. Entre els israelites, els primers a demanar-los la pau foren els asideus.
14. Aquests van dir: «El qui acompanya les tropes és un sacerdot del llinatge d’Aaron. No ens farà cap mal.»
15. Àlcim va negociar amb ells unes propostes de pau, que confirmà amb un jurament tot dient-los:– No cerquem de fer-vos cap mal ni a vosaltres ni als vostres amics.
16. Ells se’l van creure, però llavors Àlcim en féu agafar una seixantena i els va matar el mateix dia. Tal com està escrit:
17. «Els cadàvers dels teus fidelsi la seva sanghan estat escampatsal voltant de Jerusalem.I no hi ha ningú que els enterri.»