43. Els exèrcits es van enfrontar el dia tretze del mes d’adar, i l’exèrcit de Nicànor va ser destrossat. El primer a caure en la lluita fou Nicànor mateix.
44. En veure els seus soldats que Nicànor havia caigut, llençaren les armes i fugiren.
45. Els jueus els van perseguir tot el dia des d’Hadaixà fins a Guèzer, tocant les trompetes darrere d’ells.
46. De tots els pobles jueus del voltant sortia la gent a tallar-los la retirada a banda i banda, i els enemics es giraven els uns contra els altres. Tots van caure a tall d’espasa: no se’n va escapar ni un.
47. Els jueus van recollir les despulles i el botí. Van tallar el cap de Nicànor i aquella mà dreta que ell havia estès amb tanta arrogància i se’ls endugueren per exhibir-los davant de Jerusalem.
48. El poble en va tenir una alegria immensa, i van passar aquell dia com un dia de gran festa.
49. I decidiren de celebrar anualment aquest dia, el tretze d’adar.
50. El país de Judà va gaudir d’un breu període de pau.