35. i pronuncià amb ràbia aquest jurament:– Si aquesta vegada no em lliureu Judes i el seu exèrcit, quan tornaré victoriosament calaré foc a aquesta casa.I se’n va anar fet una fúria.
36. Els sacerdots van entrar al temple i, drets de cara a l’altar i al santuari, deien tot plorant:
37. – Senyor, tu has escollit aquesta casa perquè el teu nom hi sigui invocat, perquè sigui el lloc on el teu poble vingui a pregar i a suplicar.
38. Demana comptes a aquest home i al seu exèrcit: que caiguin a tall d’espasa! Recorda les seves blasfèmies: que no en quedi cap de viu!
39. Nicànor sortí de Jerusalem i acampà a Bethoron, on se li va ajuntar un exèrcit que havia vingut de Síria.
40. Judes acampà a Hadaixà amb tres mil homes i féu aquesta pregària:
41. – Quan els ambaixadors del rei van prorrompre en blasfèmies, el teu àngel va exterminar cent vuitanta-cinc mil d’aquells homes.
42. Destrossa avui de la mateixa manera aquest exèrcit que tenim davant nostre, perquè els supervivents sàpiguen les males conseqüències de malparlar contra el teu sant temple. Judica Nicànor tal com mereix la seva maldat.
43. Els exèrcits es van enfrontar el dia tretze del mes d’adar, i l’exèrcit de Nicànor va ser destrossat. El primer a caure en la lluita fou Nicànor mateix.
44. En veure els seus soldats que Nicànor havia caigut, llençaren les armes i fugiren.
45. Els jueus els van perseguir tot el dia des d’Hadaixà fins a Guèzer, tocant les trompetes darrere d’ells.
46. De tots els pobles jueus del voltant sortia la gent a tallar-los la retirada a banda i banda, i els enemics es giraven els uns contra els altres. Tots van caure a tall d’espasa: no se’n va escapar ni un.
47. Els jueus van recollir les despulles i el botí. Van tallar el cap de Nicànor i aquella mà dreta que ell havia estès amb tanta arrogància i se’ls endugueren per exhibir-los davant de Jerusalem.
48. El poble en va tenir una alegria immensa, i van passar aquell dia com un dia de gran festa.
49. I decidiren de celebrar anualment aquest dia, el tretze d’adar.
50. El país de Judà va gaudir d’un breu període de pau.