3. Quan li ho van comunicar, Demetri digué:– No els vull ni veure.
4. Els soldats els van matar, i Demetri es va asseure al tron.
5. Llavors tots els israelites impius i infidels van presentar-se al rei. Al capdavant hi anava Àlcim, que aspirava a ser gran sacerdot.
6. Davant de Demetri van exposar aquestes acusacions contra el poble jueu: «Judes i els seus germans han mort tots els teus amics, i a nosaltres ens han dispersat lluny del nostre país.
7. Ara, doncs, envia-hi un home de la teva confiança perquè comprovi personalment tots els estralls que Judes ha comès contra nosaltres i contra els dominis del rei i perquè castigui Judes, els seus germans i tots els qui els donen suport.»
8. Demetri escollí Bàquides, un dels anomenats amics del rei, governador de la Transeufratina. Era un home important del regne i gaudia de la confiança del rei.
9. Demetri, doncs, l’envià amb l’impiu Àlcim, a qui atorgà el càrrec de gran sacerdot, amb l’ordre de venjar-se dels israelites.
10. Bàquides i Àlcim emprengueren la marxa amb un exèrcit nombrós. En arribar a Judà, van enviar missatgers a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau.
11. Però els jueus, veient aquell exèrcit tan nombrós que els acompanyava, no es van refiar de les seves propostes.
12. Tot i això, una comissió de mestres de la Llei va reunir-se amb Àlcim i Bàquides per trobar una solució justa.
13. Entre els israelites, els primers a demanar-los la pau foren els asideus.