29. Nicànor, doncs, anà a trobar Judes i es van saludar a tall d’amics. Però hi havia enemics preparats per a segrestar Judes.
30. Quan Judes s’adonà que Nicànor havia vingut amb segones intencions, es va alertar i ja no volgué entrevistar-s’hi.
31. Nicànor, veient descobert el seu pla, sortí de Jerusalem per presentar batalla a Judes prop de Cafarsalamà.
32. En el combat, Nicànor va sofrir unes cinc-centes baixes, i la tropa restant va refugiar-se a la ciutat de David.
33. Després d’aquests fets, Nicànor va pujar a la muntanya de Sió. Un grup de sacerdots amb alguns ancians del poble van sortir del temple a donar-li amigablement la benvinguda i mostrar-li l’holocaust que oferien pel rei.
34. Però ell els escarní i se’n burlà; i tirant-los escopinades els deixà ritualment impurs. Proferí paraules arrogants
35. i pronuncià amb ràbia aquest jurament:– Si aquesta vegada no em lliureu Judes i el seu exèrcit, quan tornaré victoriosament calaré foc a aquesta casa.I se’n va anar fet una fúria.
36. Els sacerdots van entrar al temple i, drets de cara a l’altar i al santuari, deien tot plorant: