24. va recórrer tot el territori de Judea castigant els traïdors i privant-los de circular pel país.
25. Àlcim va veure la força que agafaven Judes i els seus partidaris i es va adonar que no els podia resistir. Per això se’n tornà cap al rei amb greus acusacions contra Judes.
26. Nicànor, un dels generals del rei, considerat un dels homes més il·lustres del regne, era un enemic mortal d’Israel. El rei, doncs, l’hi envià amb l’ordre d’exterminar aquest poble.
27. Així que Nicànor arribà a Jerusalem amb un poderós exèrcit, envià aquest missatge a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau:
28. «Que no hi hagi més guerra entre vosaltres i jo. Vindré amb una petita escorta i celebrarem una entrevista amical.»
29. Nicànor, doncs, anà a trobar Judes i es van saludar a tall d’amics. Però hi havia enemics preparats per a segrestar Judes.
30. Quan Judes s’adonà que Nicànor havia vingut amb segones intencions, es va alertar i ja no volgué entrevistar-s’hi.
31. Nicànor, veient descobert el seu pla, sortí de Jerusalem per presentar batalla a Judes prop de Cafarsalamà.
32. En el combat, Nicànor va sofrir unes cinc-centes baixes, i la tropa restant va refugiar-se a la ciutat de David.
33. Després d’aquests fets, Nicànor va pujar a la muntanya de Sió. Un grup de sacerdots amb alguns ancians del poble van sortir del temple a donar-li amigablement la benvinguda i mostrar-li l’holocaust que oferien pel rei.
34. Però ell els escarní i se’n burlà; i tirant-los escopinades els deixà ritualment impurs. Proferí paraules arrogants
35. i pronuncià amb ràbia aquest jurament:– Si aquesta vegada no em lliureu Judes i el seu exèrcit, quan tornaré victoriosament calaré foc a aquesta casa.I se’n va anar fet una fúria.
36. Els sacerdots van entrar al temple i, drets de cara a l’altar i al santuari, deien tot plorant: