21. Àlcim hagué de lluitar per fer-se reconèixer com a gran sacerdot,
22. però tots els qui agitaven el poble es van reunir al seu costat. Es van fer amos del país de Judà i van causar grans desastres a Israel.
23. Veient Judes que Àlcim i els seus partidaris feien més mal als israelites que no als mateixos pagans,
24. va recórrer tot el territori de Judea castigant els traïdors i privant-los de circular pel país.
25. Àlcim va veure la força que agafaven Judes i els seus partidaris i es va adonar que no els podia resistir. Per això se’n tornà cap al rei amb greus acusacions contra Judes.
26. Nicànor, un dels generals del rei, considerat un dels homes més il·lustres del regne, era un enemic mortal d’Israel. El rei, doncs, l’hi envià amb l’ordre d’exterminar aquest poble.
27. Així que Nicànor arribà a Jerusalem amb un poderós exèrcit, envià aquest missatge a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau:
28. «Que no hi hagi més guerra entre vosaltres i jo. Vindré amb una petita escorta i celebrarem una entrevista amical.»
29. Nicànor, doncs, anà a trobar Judes i es van saludar a tall d’amics. Però hi havia enemics preparats per a segrestar Judes.
30. Quan Judes s’adonà que Nicànor havia vingut amb segones intencions, es va alertar i ja no volgué entrevistar-s’hi.
31. Nicànor, veient descobert el seu pla, sortí de Jerusalem per presentar batalla a Judes prop de Cafarsalamà.
32. En el combat, Nicànor va sofrir unes cinc-centes baixes, i la tropa restant va refugiar-se a la ciutat de David.