16. Ells se’l van creure, però llavors Àlcim en féu agafar una seixantena i els va matar el mateix dia. Tal com està escrit:
17. «Els cadàvers dels teus fidelsi la seva sanghan estat escampatsal voltant de Jerusalem.I no hi ha ningú que els enterri.»
18. El temor i la tremolor s’apoderaren de tot el poble. La gent es deia: «Aquests són enemics de la veritat i la justícia, ja que han violat el pacte i el jurament que havien fet.»
19. Bàquides, per la seva banda, va sortir de Jerusalem i acampà a Betzait. Llavors en féu agafar molts dels qui s’havien passat a ell i altra gent del poble i els féu degollar al Pou Fondo.
20. Bàquides se’n tornà cap al rei, després de confiar el govern del territori a Àlcim i de deixar-li un contingent de tropes per a donar-li suport.
21. Àlcim hagué de lluitar per fer-se reconèixer com a gran sacerdot,
22. però tots els qui agitaven el poble es van reunir al seu costat. Es van fer amos del país de Judà i van causar grans desastres a Israel.
23. Veient Judes que Àlcim i els seus partidaris feien més mal als israelites que no als mateixos pagans,
24. va recórrer tot el territori de Judea castigant els traïdors i privant-los de circular pel país.
25. Àlcim va veure la força que agafaven Judes i els seus partidaris i es va adonar que no els podia resistir. Per això se’n tornà cap al rei amb greus acusacions contra Judes.
26. Nicànor, un dels generals del rei, considerat un dels homes més il·lustres del regne, era un enemic mortal d’Israel. El rei, doncs, l’hi envià amb l’ordre d’exterminar aquest poble.
27. Així que Nicànor arribà a Jerusalem amb un poderós exèrcit, envià aquest missatge a Judes i als seus germans amb propostes fingides de pau:
28. «Que no hi hagi més guerra entre vosaltres i jo. Vindré amb una petita escorta i celebrarem una entrevista amical.»
29. Nicànor, doncs, anà a trobar Judes i es van saludar a tall d’amics. Però hi havia enemics preparats per a segrestar Judes.
30. Quan Judes s’adonà que Nicànor havia vingut amb segones intencions, es va alertar i ja no volgué entrevistar-s’hi.
31. Nicànor, veient descobert el seu pla, sortí de Jerusalem per presentar batalla a Judes prop de Cafarsalamà.
32. En el combat, Nicànor va sofrir unes cinc-centes baixes, i la tropa restant va refugiar-se a la ciutat de David.
33. Després d’aquests fets, Nicànor va pujar a la muntanya de Sió. Un grup de sacerdots amb alguns ancians del poble van sortir del temple a donar-li amigablement la benvinguda i mostrar-li l’holocaust que oferien pel rei.