11. Però els jueus, veient aquell exèrcit tan nombrós que els acompanyava, no es van refiar de les seves propostes.
12. Tot i això, una comissió de mestres de la Llei va reunir-se amb Àlcim i Bàquides per trobar una solució justa.
13. Entre els israelites, els primers a demanar-los la pau foren els asideus.
14. Aquests van dir: «El qui acompanya les tropes és un sacerdot del llinatge d’Aaron. No ens farà cap mal.»
15. Àlcim va negociar amb ells unes propostes de pau, que confirmà amb un jurament tot dient-los:– No cerquem de fer-vos cap mal ni a vosaltres ni als vostres amics.
16. Ells se’l van creure, però llavors Àlcim en féu agafar una seixantena i els va matar el mateix dia. Tal com està escrit:
17. «Els cadàvers dels teus fidelsi la seva sanghan estat escampatsal voltant de Jerusalem.I no hi ha ningú que els enterri.»
18. El temor i la tremolor s’apoderaren de tot el poble. La gent es deia: «Aquests són enemics de la veritat i la justícia, ja que han violat el pacte i el jurament que havien fet.»
19. Bàquides, per la seva banda, va sortir de Jerusalem i acampà a Betzait. Llavors en féu agafar molts dels qui s’havien passat a ell i altra gent del poble i els féu degollar al Pou Fondo.
20. Bàquides se’n tornà cap al rei, després de confiar el govern del territori a Àlcim i de deixar-li un contingent de tropes per a donar-li suport.
21. Àlcim hagué de lluitar per fer-se reconèixer com a gran sacerdot,
22. però tots els qui agitaven el poble es van reunir al seu costat. Es van fer amos del país de Judà i van causar grans desastres a Israel.
23. Veient Judes que Àlcim i els seus partidaris feien més mal als israelites que no als mateixos pagans,