62. però no eren pas d’aquella mena d’homes als quals havia estat concedit de salvar Israel.
63. En canvi, el valerós Judes i els seus germans es van guanyar una gran anomenada per tot Israel i per totes les nacions on s’estenia la seva fama.
64. La gent s’apinyava al seu voltant i els aclamava.
65. Judes va sortir amb els seus germans a lluitar contra els edomites, els descendents d’Esaú que vivien al sud del país, i es va apoderar d’Hebron i dels pobles del voltant. Va enderrocar les fortificacions de la ciutat i va calar foc a les torres de la muralla.
66. Després emprengué la marxa contra els filisteus i travessà Mareixà.
67. Aquell dia uns sacerdots, volent fer l’heroi, van sortir temeràriament a combatre i van caure en la lluita.
68. Després Judes es va desviar cap a Asdod, al país dels filisteus: va enderrocar-ne els altars, va cremar les estàtues dels seus déus i saquejà les ciutats. Finalment se’n tornà a Judà.