52. Després travessaren el Jordà cap a la Plana Gran, davant de Bet-Xean.
53. Judes anava i venia agrupant els qui s’endarrerien i animava la gent durant el camí, fins que van arribar al país de Judà.
54. Van pujar a la muntanya de Sió, contents i feliços, i oferien holocaustos perquè havien arribat sans i estalvis, sense sofrir cap baixa.
55. Mentre Judes i Jonatan eren a Galaad i el seu germà Simó es trobava a Galilea, davant de Ptolemaida,
56. Josep, fill de Zacaries, i Azaries, caps de l’exèrcit de Judea, van sentir contar aquelles proeses bèl·liques
57. i van dir:– Fem-nos també nosaltres un nom! Sortim a combatre contra els pobles pagans que habiten al voltant nostre.
58. Van donar ordres a les tropes que comandaven i van marxar contra Jàmnia.
59. Però Gòrgies i els seus homes sortiren de la ciutat i els van presentar batalla.
60. Josep i Azaries hagueren de fugir, perseguits fins a la frontera de Judea. Aquell dia van caure uns dos mil israelites.
61. No fer cas de Judes i dels seus germans va costar a Israel una terrible derrota. Es van imaginar que també ells farien proeses,
62. però no eren pas d’aquella mena d’homes als quals havia estat concedit de salvar Israel.
63. En canvi, el valerós Judes i els seus germans es van guanyar una gran anomenada per tot Israel i per totes les nacions on s’estenia la seva fama.
64. La gent s’apinyava al seu voltant i els aclamava.
65. Judes va sortir amb els seus germans a lluitar contra els edomites, els descendents d’Esaú que vivien al sud del país, i es va apoderar d’Hebron i dels pobles del voltant. Va enderrocar les fortificacions de la ciutat i va calar foc a les torres de la muralla.