43. Judes fou el primer a passar el torrent, i tot l’exèrcit el va seguir contra l’enemic. Els pagans foren derrotats, van llençar les armes i es van retirar al recinte sagrat de Carnaim.
44. Els jueus van conquerir primer la ciutat; després van calar foc al recinte sagrat amb tots els qui hi havia dintre. Destruïda Carnaim, ja ningú no podia oferir resistència a Judes.
45. Judes va reunir tots els israelites de Galaad per endur-se’ls tots, petits i grans, amb les dones, els fills i els béns. Una multitud immensa es dirigia al país de Judà.
46. Van arribar a Efron: era una ciutat gran, molt ben fortificada, situada al camí de tornada, que no es podia esquivar, ni per la dreta ni per l’esquerra: calia passar-hi per dins.
47. Però els habitants d’Efron van barrar-los el pas i van tapar les portes amb pedres.
48. Judes els envià un missatge en so de pau:– Deixeu-nos travessar el vostre territori per a anar cap a la nostra terra. Ningú no us farà cap mal. Passarem i prou.Però ells no els volgueren obrir el pas.
49. Llavors Judes va donar ordres a l’exèrcit que cadascú, des del lloc que ocupava, se situés en posició d’atac.
50. Els soldats, doncs, van prendre posicions i atacaren la ciutat tot aquell dia i tota la nit, fins que va caure a les seves mans.
51. Judes féu passar a tall d’espasa tots els homes de la població, va destruir de soca-rel aquella ciutat, la va saquejar i va passar-hi pel mig, caminant sobre els cadàvers.
52. Després travessaren el Jordà cap a la Plana Gran, davant de Bet-Xean.
53. Judes anava i venia agrupant els qui s’endarrerien i animava la gent durant el camí, fins que van arribar al país de Judà.
54. Van pujar a la muntanya de Sió, contents i feliços, i oferien holocaustos perquè havien arribat sans i estalvis, sense sofrir cap baixa.
55. Mentre Judes i Jonatan eren a Galaad i el seu germà Simó es trobava a Galilea, davant de Ptolemaida,